Casa Llorach
La Casa Llorach, construïda entre 1770 i 1780, s’alça sobre les restes de dos antics molins —un d’oli i un de fariner—. Aquesta residència pairal destaca per les seves grans dimensions i detalls arquitectònics, com portals i finestres amb brancals i llindes de pedra ben treballada, així com l’escut familiar amb una branca de llorer, símbol dels Llorach.
L’edifici ha conservat elements singulars com una finestra àrab amb reixa decorada amb sis mitges llunes i l’escut dels Llorach a la façana. Tot i les reformes posteriors, manté la seva personalitat arquitectònica i la majestuositat que el caracteritzava fa més de dos segles, consolidant-se com un dels principals referents patrimonials dels Omellons.
Ezequiel Llorach Aguilar (1846-1887), que hi va residir, fou un poeta romàntic en llengua castellana, autor de Vibraciones del sentimiento i Actéon. De vida tortuosa, va morir suïcidant-se per un desengany amorós. La seva obra destaca per substituir la temàtica històrica per un lirisme íntim i melangiós, essent considerat el primer poeta lleidatà amb aquest enfocament.
Llorach també va completar els estudis de Batxiller en Arts a l’Institut de Segona Ensenyament de Lleida durant el curs 1869-1870. La casa, declarada Monument Artístic Nacional, simbolitza la connexió entre la seva obra literària i la terra que el va veure néixer, conservant l’esperit històric i cultural del municipi.
