
Església de St. Miquel
Situada al punt més elevat dels Omellons, l’església de Sant Miquel és un referent visual i simbòlic del municipi. Construïda a la segona meitat del segle XVIII, la seva façana neoclàssica destaca per la porta flanquejada de pilastres toscanes amb timpà semicircular, el frontó triangular amb òcul i una gran rosassa central, acompanyada pel campanar quadrat amb finestrals de mig punt.
L’accés al temple es fa mitjançant unes escales que condueixen a una placeta elevada, integrant l’edifici en el traçat urbà. A l’interior, l’església presenta tres naus amb capçalera recta, murs sobris i llum natural que entra pels finestrals, creant un ambient clar i harmoniós. Destaca el retaule barroc de pedra situat a l’absis amb la imatge del sant titular.
La història del lloc està vinculada a la conquesta cristiana del valiat de Siurana al segle XII. Inicialment sufragània de Vinaixa, la parròquia va dependre entre els segles XIII i XVIII del monestir de Poblet, gràcies a donacions com la de Berenguer de Puigverd el 1204. Aquesta vinculació va consolidar l’organització administrativa i espiritual del territori fins al segle XV.
El conjunt de l’església, amb la seva arquitectura, escalinata i placeta, no només reflecteix l’estil neoclàssic del segle XVIII, sinó també la història religiosa i social dels Omellons, simbolitzant la continuïtat de la comunitat i la seva relació amb el monestir de Poblet i l’arxidiòcesi de Tarragona.
