Rentadors
L’antic safareig dels Omellons es va aixecar als primers anys trenta del segle XX, amb una planta rectangular dividida en dos espais segons criteris higiènics. El dipòsit més gran s’utilitzava per a la roba habitual, mentre que el més petit estava destinat a la roba dels malalts, garantint separació i neteja adequada.
L’estructura es construeix amb blocs de pedra ben treballada i lloses inclinades, que permetien picar i ensabonar la roba amb comoditat. L’aigua arribava a través d’un canal de pedra procedent del Pont Nou, que també servia d’abeurador per als animals, i el safareig es buidava mitjançant un desguàs amb comporta a la cantonada encarada al Pont Vell.
Aquest espai no només tenia un ús funcional, sinó que es convertí en punt de trobada i sociabilitat femenina, on les dones compartien converses i històries mentre rentaven la roba. Amb la introducció progressiva de les rentadores domèstiques, l’ús del safareig disminuí fins quedar en desús a finals del segle XX.
L’any 1989, coincidint amb la reforma del Pont Vell, el safareig fou objecte d’una actuació de neteja i recuperació que preservà tant l’estructura com el seu valor patrimonial, convertint-lo en un testimoni de les pràctiques quotidianes i de la vida social del poble.
